Un antidiabètic i un compost vegetal milloren la taxa d’embaràs assistit

Segons expliquen, l’estat de l’endometri és, juntament amb la selecció embrionària, clau per a l’èxit d’un tractament de fertilitat. El fracàs endometrial centra diverses línies d’investigació en medicina reproductiva, buscant entendre per què no es produeix l’embaràs.

Amb una mostra de 161 dones, els investigadors han descrit quatre tipus d’endometri, basant-se en la seva expressió gènica. D’aquests, dos s’han associat a altes taxes d’embaràs, mentre que els altres presenten més risc d’avortament, fins i tot si se’ls transfereixen embrions de bona qualitat.

Davant l’absència de tractaments per a aquestes qüestions, l’equip s’ha recolzat en la intel·ligència artificial i en la farmacologia de sistemes que actua mitjançant modelatge de xarxes per detectar medicaments aprovats amb capacitat per corregir les alteracions endometrials que impedeixen l’embaràs. De tots els estudis, se’n seleccionen dos per ser els més eficients i no mostrar efectes secundaris: la genisteïna i la pioglitazona. Tots dos han mostrat efectes positius al laboratori, ajudant a que les cèl·lules de l’endometri funcionin millor durant la decidualització, un procés clau perquè l’embaràs succeeixi i progressi.

De mitjana es requereixen de tres a cinc intents per tenir una probabilitat acumulada d’embaràs superior al 95-98% amb embrions de bona qualitat, sent en el primer intent d’aproximadament un 65% amb la consegüent pèrdua d’embrions pel camí. Ara, podem intentar millorar aquestes taxes gràcies a identificar aquests perfils de manera preventiva i tractar-los abans de fer la transferència de l’embrió”, explica la Dra. Patricia Díaz Gimeno, investigadora principal del projecte.

Un camí més curt i segur

La personalització dels protocols es posiciona com un benefici clau en aquest estudi per a les pacients, ja que poder identificar a priori com està l’endometri pot portar a optimitzar el transfer i invertir el menor nombre d’embrions disponibles, cosa que suposa tenir més probabilitats d’embaràs en el primer intent. No obstant això, Díaz Gimeno afegeix que els resultats “requeririen d’un assaig clínic” per comprovar “amb la màxima evidència possible” que realment “millora la pràctica clínica habitual”.

L’agilitat per a la seva implantació és un altre dels factors a destacar: “Els nostres estudis al laboratori han demostrat que ambdós fàrmacs són capaços d’afavorir la decidualització en cèl·lules d’endometri”, expressa la doctora. La decidualització és un procés en què les cèl·lules endometrials pateixen canvis funcionals i morfològics imprescindibles per afavorir la implantació de l’embrió i el seu desenvolupament posterior.

Com que els dos compostos ja estan comercialitzats, es coneix àmpliament el seu perfil de seguretat, per la qual cosa poder utilitzar-los per a aquesta nova indicació “podria realitzar-se d’una forma més ràpida, evitant el llarg procés que necessiten els nous fàrmacs per entrar al mercat”.

Díaz Gimeno afegeix que aquests fàrmacs han estat descoberts per revertir molecularment una causa d’infertilitat “desconeguda fins al moment”: “Per descobrir-los, s’ha utilitzat una sofisticada aproximació d’anàlisi massiva de dades pionera en el camp de la reproducció humana, com és l’aproximació de farmacologia de sistemes i el ‘signature matching’ (realitzat pel primer autor del treball, Antonio Párraga Leo, després d’una estada a la UCSF Universitat de San Francisco CA)”.

L’impacte de l’IMC

La presència d’IVI al Congrés de la SRI ha estat marcada per un altre estudi que relaciona l’efecte de l’Índex de Massa Corporal (IMC) amb el risc de pèrdua gestacional. Segons les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 40% de la població espanyola pateix excés de pes corporal. Aquest és un problema creixent a tot el món, davant el qual molts països han adoptat mesures per combatre’l.

La fertilitat és un dels factors que es poden veure afectats en dones que estiguin per sobre del seu pes adequat. A més d’haver de recórrer a tractaments de fertilitat amb més freqüència, l’estudi ‘The weight of loss: Obese patients have a higher risk of pregnancy loss after euploid frozen embryo transfer‘, presentat per IVI RMA a la SRI, reflecteix que el risc de patir una pèrdua gestacional pot augmentar al voltant d’un 18% de mitjana, tot i que en major mesura en casos d’obesitat greu.

“Aquests resultats subratllen la importància de personalitzar al màxim els tractaments reproductius per aconseguir altes taxes d’èxit tenint en compte, dins dels antecedents mèdics de la pacient, el seu estil de vida i, especialment, el seu pes corporal. És imprescindible assessorar sobre l’impacte de l’obesitat femenina sobre les complicacions gestacionals, com ara l’avortament, que serà més freqüent fins i tot quan els embrions transferits a l’úter no presentin anomalies cromosòmiques”, explica el doctor José Bellver, ginecòleg d’IVI València.

L’estudi s’ha realitzat sobre una mostra propera a les 16.000 pacients i se’n desprèn també que les pacients amb obesitat tenien una menor probabilitat de nounat en comparació amb les pacients no obeses, amb un risc que augmenta progressivament amb l’increment de l’IMC. Aquests resultats ressalten la importància d’assessorar sobre l’impacte de l’obesitat en la pèrdua gestacional fins i tot abans de realitzar una transferència d’embrions euploides.

Uns hàbits de vida saludables poden ser molt positius per a les pacients que duen a terme un tractament de reproducció assistida, tal com explica el doctor Bellver: una dieta equilibrada, hidratació abundant, prescindir d’alcohol i tabac, i exercici regular adaptat a les necessitats de cada dona.