Més del 60% dels economistes creuen que la UE té un “paper fonamental” en la crisi de l’habitatge

ACN Barcelona – Un 63,9% dels economistes creuen que la Unió Europea té un “paper fonamental” en la crisi de l’habitatge i “s’hauria de centrar” en l’impuls de la col·laboració publicoprivada. Així ho recull una enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), que avisa que l’habitatge és un “problema profund” i “cada vegada més agreujat”. “És un tema que ja no pot esperar, la població creix”, ha avisat el degà del CEC, Carles Puig de Travy. “O es resol el problema o cada vegada serà més important”, ha afegit. L’estudi situa l’accés a l’habitatge com el segon principal problema de l’economia catalana (38%) per darrere del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat (44,1%). També alerta del “perjudici significatiu” que suposa la manca de pressupostos.
L’Enquesta de Situació Econòmica de Tardor que el CEC ha publicat aquest dijous indica que la preocupació pel problema d’accés a l’habitatge s’agreuja més de cinc punts respecte de l’edició del mateix període de l’any passat.

Sobre l’habitatge, els resultats també indiquen que un 16,2% dels professionals creuen que la UE hauria de “generar instruments de regulació del mercat”, posant el focus sobretot en l’estabilització de preus i la protecció dels col·lectius vulnerables. Un 11,7% considera que la “prioritat” hauria de ser mobilitzar fons econòmics per als estats.

En aquesta edició l’estudi també ha preguntat per la no aprovació de pressupostos. Puig de Travy ha subratllat que hi ha una “percepció àmpliament compartida” que la manca de comptes suposa un “problema importantíssim”. “Es perden partides, segur, i es perd destinar recursos a temes vitals com l’habitatge”, ha afirmat el degà. En concret, en una escala de l’1 al 10, on el 10 suposa “perjudici màxim”, un 84,1% dels enquestats es concentren en el tram alt, el que va entre el 5 i el 10.

Tal com és habitual, l’enquesta pregunta sobre altres temes vinculats a l’actualitat econòmica. Ressalta que un 78,2% dels professionals creuen que cal que el Govern actuï “amb més urgència” en la simplificació administrativa i que un 31,1% assenyalen el sector financer com el principal beneficiari del creixement de l’economia, seguit de l’Estat (24,8%) i els inversors (19,9%).

En el paquet de preguntes habituals, un 34,8% dels economistes consideren que l’economia catalana està millor que fa un any, un 44,1% creuen que està igual i un 19,4% que està pitjor. L’índex de confiança se situa a la tardor en un nivell del 5,79 per a l’economia catalana (vs. 5,72 a la primavera) i del 5,59 per a l’economia espanyola (vs. 5,48 en l’edició anterior).

Preguntes per demarcacions

Per demarcacions, a Barcelona un 63,8% dels enquestats situen com a “prioritat” avançar cap a un model turístic “més sostenible” a través de la planificació i la regulació de l’allotjament.

A Girona pregunten per l’entrada en vigor Verifactu, que finalment s’ha ajornat un any. Més d’un 70% dels economistes alertaven del cost d’adaptació al sistema.

A Tarragona, mostren una “percepció àmpliament favorable” sobre l’impacte econòmic i social que tindria una gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova i un 50% ho veu “molt positiu” i un 46,2% “positiu”. Precisament la setmana passada Brussel·les va considerar “molt forta” la candidatura del govern espanyol per aquest municipi.

A Lleida, un 55,6% dels enquestats consideren que l’Ordenança Municipal d’Impuls Econòmic (OMIE) s’alinea “moderadament” amb les necessitats reals del teixit empresarial i del territori.

El CEC ha fet l’enquesta a més de 450 col·legiats, que van respondre durant la segona quinzena de novembre.