La Ludwig Band canta a l’amor i al desamor amb to de safareig al seu quart àlbum  ‘Pel barri es comenta’

ACN Barcelona – Quan fa gairebé dos anys i mig de la publicació de ‘Gràcies per venir’, torna La Ludwig Band amb el seu quart disc ‘Pel barri es comenta’. Un àlbum en què el grup canta a l’amor i al desamor però amb un to de safareig, com explica a l’ACN el cantant Quim Carandell. A diferència del seu anterior treball, aquest no ha sigut tan concebut pel directe i sona, en paraules d’Andreu Galofré, “més ‘popero’, més net i polit i agradable d’escoltar”. Carandell assegura que és el disc que menys representa el gust musical dels membres del grup, però el que més els representa com a músics. Format per tretze cançons gravades durant la segona meitat del 2025, ‘Pel barri es comenta’ és el primer disc que La Ludwig Band s’autoedita.  
“Ja m’he decidit, m’enamoraré de tu”, “que bonic és sentir la teva veu encara que sigui per dir adeu”, “vull el teu amor”, “mai havia estat tan difícil enganyar-te”. L’amor i el desamor impregnen gran part del nou treball de La Ludwig Band, però en aquesta ocasió en parlen amb un to més de safareig i “més descarnat”, com explica Carandell. D’aquí va sorgir la idea del títol, ‘Pel barri es comenta’, que fa referència bàsicament al ‘cotilleo’.

Carandell reflexiona que el narrador del disc podria ser “una mica com un cronista dels desamors de la ciutat de l’últim any”, una idea que afegeix que no li desagrada. “És veritat que les dues últimes cançons tenen aquest enfocament perquè són com cròniques d’un concert i les altres són una col·lecció d’episodis que, explicats d’una altra manera, podrien haver estat un capítol de ‘Sálvame’ o de ‘Com si fos ahir'”, expliquen Carandell i Lluc Valverde, clarinet, saxo i cors.   

En aquesta línia, Valverde fa broma de la gravetat del fet que els membres del grup s’estan acostant a la trentena, quan “en teoria hauria d’haver-hi més maduresa”, però el sorprèn que les converses amb els seus amics tenen a veure amb “‘cotilleos'”.

Un aspecte que ressalten del nou treball és que han apostat per primera vegada per l’autoedició. Roger Cassola, bateria, explica que això parteix d’un rebuig. Després de parlar amb el grup Manel amb qui havien editat el seu treball anterior, ‘Gràcies per venir’, a través del segell Ceràmiques Guzman, van veure que “a ells no els encaixava” i que al grup tampoc.

Cassola remarca que els sis membres de la banda han estat molt immersos aquest any amb La Ludwig Band i van decidir que la millor manera d’editar el disc era fer-ho ells mateixos. Amb aquesta decisió hi ha la voluntat del grup de donar-se més valor dins de la banda i a exposar-se més. De fet, el disc gira al voltant d’ells sis. Tots apareixen a la portada i han fet sis avançaments protagonitzats per ells mateixos (més ‘Xavier, el tècnic de so’) i el segell està sota control dels components de la banda.

“Amb una cosa tan assentada ha estat natural poder pensar que nosaltres podíem crear l’estructura per treure el disc des de la nostra pròpia editorial”, ha dit Lluc Valverde. Gabriel Bosch, guitarra, afegeix que sempre han estat ells qui han triat si una cançó la feien sols a l’estudi o la volien treballar amb algun altres productor.

Evolució en la forma de gravar

Pau Esteve, teclat i cors, afegeix que també hi ha hagut més una evolució que no pas una trencada en la forma com han gravat les cançons. Explica que ha anat perfeccionant el mètode per ser cada vegada “més eficients”. A diferència dels seus anteriors treballs, en aquest han preproduït i assajat molt abans de gravar les cançons a l’estudi. “Hem tingut molta feina, però el resultat és molt satisfactori. L’altre també ho era, però aquest és millor i està molt bé”.

En la mateixa línia, Andreu Galofré, baixista, apunta que tenien clar que volien que “el disc sonés més ‘popero’, més net i polit i agradable d’escoltar” i remarca que la veu de Quim Carandell ha canviat una mica també. “Hem donat molt de carinyo a les cançons”, destaca.

Carandell explica que ‘Pel barri es comenta’ és el disc que musicalment menys representa els seus gustos personals i el que escolten. Posa com exemple que si agafes el primer disc de La Ludwig Band és “clarament” el que escoltaven llavors i l’àlbum que imaginaven que volien fer, però era una música que per als seus gustos estava molt lluny del que es porta o una mica el que es consumeix ara. Aquest, conclou, “és el disc que menys representa el nostre gust musical, però en canvi és del que més orgullosos n’estem i el que més ens representa com a músics”.

Pau Esteve creu que el nou disc té inclús la vocació de ser encara més divers en el rang d’edats de la gent que poden agradar. “El públic al que més agradàvem potser era aquell de la nostra edat cap a dalt i ara no volem tancar-nos a ser de cap audiència”.

Preguntat per les col·laboracions que els agradaria fer, Valverde diu que li agradaria molt fer una cançó amb la cantant Amaia Romero. “És una gran música i justament és de les que porta una bona banda a l’escenari, i a mi m’encanta i ens agrada molt”.

La lletra i la música del disc és de Quim Carandell i els arranjaments i producció de La Ludwig Band, amb excepció d”El teu amor’, ‘Ha plogut des de llavors’, ‘Enganyar-te’ i ‘D’un concert de la Mushkaa’, produïdes per Joan Borràs i La Ludwig Band. ‘Avui hem quedat a les quatre’, ha estat produïda per Pau Vallvé i La Ludwig Band; ‘Millor amb ell’, per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava i La Ludwig Band. 

El disc va ser enregistrat al Locus Estudi de Barcelona, a l’estudi del Joan Borràs de Santa Eugènia de Berga, a Sol de Sants Studios de Barcelona i a Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols al llarg del 2025.

La gira

Roger Cassola expressa que el plantejament de fer un disc pensant en tocar-lo en directe va ser més pel seu darrer disc que pel nou: “En aquest ha sigut al revés. Hem deixat de banda el directe una mica i ara, quan ja hem acabat el disc, és quan comencem a pensar-hi una mica i a veure com ens ho fem per arranjar tot això i portar-ho a l’escenari”.

La gira del disc començarà a l’Strenes a La Mirona de Salt el 27 de març fins a l’agost passarà per la Telecogresca de Barcelona, Acampallengua de Manacor, La Cabra de Vic, la Sala B de Madrid, la festa major de Montagut, l’Embassa’t de Sabadell, Loco Club de València, el Celler Herència Altés de Gandesa, el Festival Maig de Santa Coloma de Queralt, l’Ítaca de L’Estartit, el Vida de Vilanova i la Geltrú, el Canet Rock, el Cruïlla de Barcelona, el Mobofest de Sant Joan,  la Festa Major d’Andorra la Vella i el Festival Internacional de Cambrils.

Com explica Lluc Valverde, a la gira no s’han plantejat fer grans canvis ni sortir-se molt de la línia del que han fet fins ara perquè a la gent els hi agrada i ells s’ho passen bé a l’escenari.