Categorías: Selecció Econòmica

El silenci de la por: la majoria de dones catalanes ha viscut violència sexual

Una enquesta revela que més de dues de cada tres dones a Catalunya han patit violència sexual al llarg de la vida

Un estudi recent posa en xifres una realitat silenciada: un 67,3 % de dones majors de 16 anys a Catalunya afirma haver patit algun tipus de violència sexual des que tenia 15 anys. Les dades evidencien també que la violència digital —comentaris ofensius, enviament d’imatges explícites o amenaces— és una pràctica freqüent i causa un impacte psicològic considerable. Alhora, es constata que bona part dels casos no es denuncien, especialment quan l’agressor és conegut, subratllant la necessitat de protocols d’acompanyament i suport a les víctimes per trencar el silenci.

Resultats destacats

Segons l’“Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024”, en què han participat 8.621 dones majors de 16 anys, un 67,3 % diu haver patit algun tipus de violència sexual des dels 15 anys. De fet, un 15,5 % relata una experiència d’aquest tipus en l’últim any.

D’entre les formes de violència descrites, la violència digital afecta el 24,8 % de les dones victimitzades —els comentaris ofensius i l’enviament d’imatges explícites són les més habituals.

Pel que fa a denúncies, tan sols al voltant del 6 % dels casos s’ha denunciat formalment. La percepció del que és “delictiu” varia segons qui sigui l’agressor: quan és un desconegut, el 55,5 % considera els fets com a delicte; aquesta percepció baixa al 37,2 % quan l’agressor és una persona coneguda, i tan sols el 11,7 % quan és la parella actual.

Quant al context relacional, el 43,5 % de les víctimes des dels 15 anys —i el 30,9 % de les de l’últim any— han patit violència sexual en l’àmbit de la parella o exparella. En aquests casos, tres de cada quatre agressions van ser per part de la parella actual, i una de cada quatre per l’exparella.

Un 80,4 % de les dones que van denunciar violència sexual el 2024 diuen haver patit dos o més episodis; el 9,8 % n’han patit de forma continuada.

Pel que fa a l’edat, destaca que el 45,6 % de les dones d’entre 16 i 24 anys declara haver viscut algun episodi; entre les de 25 i 29 anys és el 31,6 %, i entre 30 i 49 anys, el 18,7 %. Les xifres baixen notablement en franges d’edat superiors.

Pel que fa a la tipologia de violència, un 62 % va ser “sense accés corporal” —comentaris, enviament d’imatges, amenaces, etc.— mentre que el 49,9 % sí va implicar contacte físic. En els casos d’agressor conegut, predominen les formes no corporals (63,6 %), especialment insults (57,6 %) i enviament d’imatges (17,1 %). Quan l’agressor és un desconegut, la violència digital afecta el 44,3 %, els tocaments o intents d’acostament el 26,6 % i els seguiments el 25,8 %.

Les conseqüències psicològiques són greus: entre les dones que han rebut amenaces de difusió d’imatges íntimes, el 87 % diu haver patit ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima o problemes de son. Aquesta modalitat és la segona amb més impacte psíquic, només per darrere de les violacions amb violència o intimidació.

Durant la presentació de l’estudi, la consellera de l’Àrea d’Interior i Seguretat Pública del Govern, va insistir en la necessitat de reforçar els recursos i protocols per a l’acompanyament a les víctimes, en evitar la revictimització i en generar confiança perquè més dones s’atreveixin a parlar. Assenyala el “silenci social”, la por a no ser creïdes i la durada dels processos de denúncia com a principals obstacles.

Per què vulnera silencis

El gran nombre de dones víctimes que no denuncien revela una profunda subestimació social del problema, especialment quan l’agressor forma part del cercle íntim o és conegut. La violència digital, tot i no deixar marques físiques, deixa seqüeles psicològiques rellevants i sovint invisibles. A més, la normalització social d’aquestes conductes silencia i aïlla les víctimes, per la por a no ser cregudes o al rellançament públic de l’abús. És necessari, doncs, reforçar els mecanismes de protecció, sensibilització i atenció psicològica i legal perquè totes les formes de violència sexual siguin reconegudes i denunciades.

Les dades recents sobre agressions ateses a urgències —com les del Hospital Clínic de Barcelona — constaten un augment sostingut de casos d’agressions sexuals. Per exemple, entre gener i octubre de 2025, el centre va atendre 665 víctimes, un 6,5 % més que en el mateix període de l’any anterior.

Això demostra que la xacra no és un fenomen puntual sinó estructural, i que cal una resposta institucional decidida, des de la prevenció fins a l’atenció i reparació de les víctimes.

Consells pràctics

Si tu o una persona del teu entorn ha patit algun tipus de violència sexual, tingues en compte aquests consells pràctics:
– Cerca suport immediat, tant psicològic com social —amics/gestors/es, serveis d’atenció, entitats feministes o de suport a víctimes.
– Si és possible i et sents segura, considera fer denúncia o buscar assessorament legal. La denúncia ajuda a visibilitzar el problema i pot servir per prevenir futurs abusos.
– Guarda qualsevol prova si existeix: captures de pantalla, missatges, imatges, dates i testimonis. Sens dubte, poden ser claus en un procés de denúncia.
– Parla amb professionals especialitzats (psicòlegs, treballadores socials) per rebre suport emocional.
– I sobretot: no t’aïllis. Compartir el que ha passat i reconèixer que no és culpa teva és el primer pas per posar fi al silenci.

Jordi González

Compartir
Publicado por
Jordi González

Entradas recientes

La xarxa Únicas centra el debat sobre les malalties rares pediàtriques a Santiago de Compostel·la

Avui s’ha celebrat la tercera edició de la jornada Únicas Talks al Centro Galego de…

8 hores hace

Europa avança en resiliència orbital amb la missió Tom & Jerry

La missió, en òrbita terrestre baixa, permetrà demostrar el sistema de satèl·lits de desplegament ràpid…

9 hores hace

La Diputació de Barcelona impulsa 4,1 milions d’euros per a la promoció econòmica i ocupació al Vallès Occidental

Una Inversió Significativa per al Vallès OccidentalLa Diputació de Barcelona ha anunciat una nova iniciativa…

10 hores hace

Murtra demana assumir riscos per construir una tecnologia europea competitiva

Aplaudeix el canvi “copernicà” de Brussel·les sobre les fusions i adverteix de "vulnerabilitats perillosíssimes" davant…

11 hores hace

Els municipis reforcen el seu paper en la lluita contra la segregació educativa

Els municipis reforcen el seu paper en la lluita contra la segregació educativaLa Diputació de…

11 hores hace

Roberto Jiménez destaca la protecció del descans dels jugadors en el nou calendari

L'exfutbolista Roberto Jiménez, responsable de l'Oficina del Jugador de LaLiga, ha qualificat de "proteccionista" i…

12 hores hace

Esta web usa cookies.