L’antic hospital va néixer per combatre la tuberculosi al segle XX
L’edifici de l’antic Hospital-Sanatori de l’Esperit Sant, situat al turó del Puigfred, és un dels testimonis més significatius de la història sanitària i social de Santa Coloma de Gramenet. Construït l’any 1917 en plena expansió de la tuberculosi a Barcelona i al seu entorn industrial, el centre va néixer com una resposta urgent a una de les principals amenaces de salut pública del segle XX.
El sanatori es va aixecar en un indret elevat, allunyat del nucli urbà, seguint els criteris mèdics de l’època, que consideraven l’aire net, la llum solar i el repòs factors essencials per a la recuperació dels pacients. Durant dècades, el recinte va acollir persones afectades per la malaltia, moltes d’elles procedents de famílies amb pocs recursos.
Un complex sanitari avançat
Des del seu origen, l’hospital es va organitzar en pavellons separats per sexes, una pràctica habitual en aquell moment. El pavelló de dones va ser el primer a entrar en funcionament, mentre que el pavelló d’homes, de grans dimensions i tres plantes, acabaria convertint-se en l’edifici més emblemàtic del conjunt.
L’arquitectura responia plenament a les necessitats sanitàries del moment, amb grans finestrals, galeries obertes i espais amplis pensats per afavorir la ventilació constant. Abans de l’arribada dels antibiòtics, aquestes condicions eren considerades part fonamental del tractament contra la tuberculosi.
Una fruiteria de Santa Coloma aboca calç viva a la vorera en aquest carrer
Guerra i transformacions
La Guerra Civil va alterar profundament el funcionament del sanatori, que va ser requisat i utilitzat com a hospital durant el conflicte. En la postguerra, va continuar la seva activitat sota control estatal, en un context marcat per la precarietat i l’escassetat de recursos.
A partir dels anys seixanta, amb el descens progressiu dels casos de tuberculosi gràcies als nous tractaments farmacològics, l’Hospital de l’Esperit Sant va iniciar una nova etapa. El centre va ampliar serveis, va incorporar especialitats quirúrgiques i va evolucionar cap a un hospital general integrat en el sistema sanitari públic.
El final del sanatori històric
La inauguració d’un nou edifici hospitalari a inicis del segle XXI va suposar el trasllat definitiu de l’activitat assistencial. Els antics pavellons van quedar fora d’ús i gran part del conjunt original va ser enderrocat, tot i que el pavelló d’homes es va conservar pel seu valor arquitectònic i patrimonial.
Durant anys, aquest edifici va romandre sense activitat, convertint-se en un element silenciós del paisatge urbà i en un record visible d’una etapa clau de la història de la ciutat.
Del sanatori al centre de formació
El 2022, l’antic pavelló va iniciar una nova vida amb la inauguració del Centre de Formació Marie Curie. L’edifici ha estat rehabilitat respectant la seva estructura original i adaptant-lo a nous usos educatius i formatius.
Actualment, l’espai acull cursos de formació professional i ocupacional adreçats a persones en situació d’atur, joves i col·lectius amb dificultats d’inserció laboral, convertint un antic espai de cura sanitària en un equipament orientat al futur.
Un símbol de la memòria col·lectiva
La transformació de l’antic Hospital de l’Esperit Sant reflecteix l’evolució de Santa Coloma de Gramenet al llarg de l’últim segle. D’un municipi marcat per les epidèmies i les mancances sanitàries, a una ciutat que aposta per la formació, la cohesió social i la recuperació del patrimoni.
Els murs de maó del vell sanatori continuen explicant una història de lluita, sacrifici i adaptació, mantenint viva la memòria d’un passat que encara forma part del present colomenc.
- Et Recomanem -
