La Policia Local ha advertit que darrere d’aquestes visites comercials es pot amagar un intent d’entrar a l’habitatge per sostreure diners, joies o altres objectes de valor
La Policia Local de Santa Coloma de Gramenet ha fet una crida a extremar les precaucions davant la presència de persones que visiten habitatges fent-se passar per comercials relacionats amb la venda o la neteja de matalassos. L’oferta, aparentment normal, pot convertir-se en una excusa per aconseguir que els residents obrin la porta i permetin l’accés de desconeguts a l’interior de casa seva.
Una excusa comercial
El sistema utilitzat parteix d’una situació quotidiana que pot generar confiança. Els individus es presenten al domicili com si fossin venedors i ofereixen un matalàs nou o un servei de neteja del que ja té la víctima. En alguns casos poden justificar aquest servei parlant d’higiene o de la conveniència de netejar el matalàs per evitar possibles problemes de contaminació. L’objectiu és aconseguir que la persona que viu al domicili s’interessi per la proposta i els deixi entrar.
És precisament quan aconsegueixen accedir a l’habitatge quan augmenta el risc. Mentre un dels individus pot mantenir entretinguda la víctima amb explicacions sobre el producte o el servei, es pot aprofitar qualsevol distracció per localitzar diners en efectiu, joies o altres pertinences de valor. Aquest tipus d’actuació fa especialment important no abaixar la guàrdia davant visites comercials que no s’han sol·licitat prèviament.
Una de les principals recomanacions és, per tant, molt senzilla: no permetre l’entrada al domicili de persones desconegudes que apareguin sense cita prèvia. El fet que algú porti roba de feina, documentació comercial o afirmi representar una empresa no és suficient per acreditar que realment treballa per a aquesta companyia.
Com protegir-se
Si una persona es presenta com a treballador o comercial d’una empresa, convé demanar-li que s’identifiqui i comprovar la informació directament amb la companyia. Aquesta verificació s’ha de fer utilitzant un telèfon obtingut per mitjans propis i no necessàriament el número que faciliti la persona que hi ha a la porta. Si la visita no estava concertada o hi ha qualsevol element que generi desconfiança, la decisió més prudent és no deixar-la entrar.
També és important evitar facilitar informació personal o bancària. Un desconegut que es presenta al domicili sense que ningú hagi demanat el servei no necessita conèixer números de compte, targetes, contrasenyes, codis rebuts al telèfon mòbil ni altres dades sensibles. Tampoc és recomanable explicar on es guarden diners, joies o documentació personal, encara que la pregunta sembli formar part de la suposada operació comercial.
Les famílies poden contribuir a prevenir aquests episodis parlant-ne amb les persones grans o especialment vulnerables. Convé explicar-los que no tenen cap obligació d’obrir la porta ni d’acceptar una oferta pel fet que el visitant insisteixi, asseguri que és urgent o presenti una promoció aparentment excepcional. Davant del dubte, és preferible contactar amb un familiar, una persona de confiança o directament amb la policia.
Un altre senyal d’alerta és la pressió perquè la decisió es prengui immediatament. Les presses, els descomptes que suposadament només són vàlids en aquell moment o els arguments destinats a espantar el resident poden ser eines per evitar que la víctima tingui temps de contrastar la informació. Cap oferta comercial justifica assumir riscos dins de casa.
Si la persona ja ha entrat al domicili i el comportament comença a resultar sospitós, és recomanable no enfrontar-s’hi ni posar-se en risc. Sempre que sigui possible, cal intentar finalitzar la visita i avisar els serveis policials. També pot ser útil recordar característiques dels individus, la roba que portaven, el vehicle utilitzat o qualsevol altre detall que pugui facilitar una posterior identificació.
- Et Recomanem -
